Reenlentitzo el meu pas per no compartir ni l'aire, i ell ho fa en la mateixa mesura que jo. Ambdós ens transfrormem en tortugues incompreses, perquè allò que ens ofusca no és la lentitud del temps, sinó la rapidesa amb la qual dos éssers de la mateixa especie s'allunyen estant tan aprop.
Ell i jo (i mai nosaltres)formem un pack inestable, fràgil,dèbil, imperfecte, quebradís. Som una ànima perduda i sense ganes de buscar-se, i una altra en plena recerca i al principi de trobar-se. Ell és el voler i jo sóc la manera de no poder, ell la persistència i jo la paciència, però aquesta última té un límit. Ell i jo som l'aigua que mai acaba i la pica que sempre vessa. La frustració intolerada i la negació eterna sense ser compresa.
De fet, ell i jo no som, perquè no podem ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada