Dos ànimes avorrides dins la mateixa ciutat. Dos cors que s’estimen separats pel pitjor enemic de l’home… Dos persones, soles, sense poder fer-se companyia mentre no deixen de desitjar-ho.
Trobar moments és difícil, el seu és un secret que, si sortís a la llum, podria ser penat civilment; a ells, però, no els sembla que estiguin fent res dolent. Estimar-se no hauria de poder estar castigat.
S’allunyen dels estereotips, dels prototips, del que està establert, d’allò comú. Es separen de la societat fent allò que és mal vist, traspassen el temps i sobrevolen el món creant el seu propi.
Ara són lluny, però han arribat a estar tan a prop l’un de l’altre… Mitges nits d’aquelles màgiques, d’aquelles que quan et despertes al matí, està establert que ho siguin. Un 5 de gener a la nit, un dia qualsevol a Montjuic, una nit sencera al seu llit.
