Felicitat

Podria conformar-se amb la normalitat, amb el que l’envolta i ser feliç. Podria enganyar-se pensant que ho té tot: amics, una parella que l’estima, un bon vincle amb la família, una feina estable... De fet, confirmaria la seva felicitat amb aquests pensaments, serien les seves proves irrefutables, l’encadenament a la seva falsa felicitat; això no ho és tot. A més... la vertadera felicitat, no necessita proves.
Bla-bla-bla, tot allò convencional, allò “necessari” per tenir el mínim... això no et fa realment feliç, et fa viure en el sentit menys important de la paraula. Fa, precisament, que caiguis en el pou de la conformació, d’aquella vida que no es realment vida, sinó pas del temps de la manera menys dolorosa possible. I sí..., pots estudiar grans pensadors i trobar definicions de felicitat com a “absència de dolor”, però aquesta no és la meva felicitat.
Necessitem alguna cosa més del necessari per sentir-nos realment feliços, per sentir aquella pau, per sentir que tot val i ha valgut sempre la pena, per sentir que ets on vols ser, i el temps passi ràpid i lent alhora. Necessitem coses innecessàries per aconseguir la plena felicitat.
Fugir de les conveniències, de les eternes conseqüències, del futur que ens preocupa i el passat que ens recorda. Trobar-nos enmig del temps, sobrevolar el nostre món, buscar l’essència; trobar-la. Això és el que realment necessitem, a nosaltres mateixos.